Olot és la capital de la comarca de la Garrotxa.
És una ciutat especialment coneguda pel seu interès natural i per formar part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. En el terme municipal d'Olot es troben quatre volcans, el Montolivet, el Montsacopa, la Garrinada i el Bisaroques. Les contrades del voltant d'Olot tam-bé guarden un ric patrimoni natural amb els Aiguamolls de la Deu i la Moixina (un bosc amb aiguamolls), la Fageda d'en Jordà (excepcional a Catalunya i en el clima mediterrani per estar situada en un lloc pla), els volcans de Santa Margarida (que té un gran cràter amb una capella al centre) i el Croscat (amb un gran tall resultat de l'extracció de gredes que es va dur a terme en aquest volcà i que permet observar les capes de greda interiors).
Com s’hi arriba?
Directament des de Besalú a Figueres per l’autovia A-26. Des de Besalú a Olot hi ha uns 26 Km (aproximadament 20 minuts). Tot i que també podeu seguir l’antiga carretera nacional N-260 que, si bé és menys directa, està en perfecte estat i podreu gaudir del paisatge i de la vista del cingle del poble de Castellfollit de la Roca.
Què hi podem visitar?
Natura
Viure entre volcans forma part de la quotidianitat dels olotins. I és que a la ciutat d’Olot, que està situada dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, s’hi troben quatre volcans dels quals cal destacar el Montsacopa, una talaia al bell mig de la ciutat.
A més, Olot compta amb altres espais naturals interessants:
• Volcans de la Garrinada, el Bisaroques i el Montolivet
• Parcs, jardins i zones infantils
• El Paratge de la Moixina
• Les fonts
• El riu Fluvià
• El Museu dels Volcans
• El Parc de Pedra Tosca
• Ruta del carrilet (Via Verda)
El volcà Montsacopa
Accedir al volcà Montsacopa no suposa, a priori, cap dificultat pel visitant. Des de qualsevol de les entrades a la ciutat d’Olot cal seguir els rètols que dirigeixen al centre urbà i en qüestió de pocs minuts ja es pot dir que es trobarà situat al punt de partida per pujar dalt al cràter.
El volcà Montsacopa es troba concretament situat al barri del Morrot. Als seus peus s’hi troba el cementiri municipal, darrera de la plaça de braus.
També disposa d’un aparcament, que permet al visitant acostar-se fins aquest indret, estacionar el seu vehicle i pujar al volcà per qualsevol dels dos accessos existents (pel camí del Via Crucis, on la pujada és molt menys dura i no hi ha risc de patinar, o, pels més intrèpids, per la pujada més pronunciada).
Alineat entre els volcans de la Garrinada i de Montolivet, el Montsacopa es troba situat al pla d’Olot, plenament integrat dins el nucli urbà de la ciutat.
Actualment continua estant ocupat en algun dels vessants per hortets i la seva falda està voltada de cases. A dalt, l’església de Sant Francesc i les dues torres de guaita, envoltant el cràter, fan del Montsacopa un indret d’incomparable bellesa paisatgística.
La seva nuesa i l’excepcional ubicació l’han convertit des de sempre en un magnífic mirador, tant pels propis olotins, que sovint hi pugen tot fent un passeig, com dels visitants que, encuriosits, s’acosten a aquest magnífic punt natural i panoràmic de la ciutat d’Olot.
El volcà Montsacopa està declarat Reserva Natural del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i forma part com a itinerari d’aquest mateix parc.
El Montsacopa és l’últim volcà que es va formar a Olot, i el seu cràter arrodonit és producte d’una erupció estromboliana poc explosiva primer i d’una de més explosiva i freatomagmàtica, després.
Durant la seva erupció, ara fa uns 100.000 anys, a més de la projecció de materials piroclàstics (cendres, gredes, bombes i escòries) va emetre una petita colada de lava que es va escolar en direcció nord-est fins on actualment hi ha la riera de Riudaura.
El museu dels volcans
El Museu dels Volcans es troba situat al bell mig del recinte del Parc Nou, a l’antiga Torre Cas-tanys, obra de l’arquitecte Josep Fontserè.
Els continguts del museu se centren en la presentació del medi físic de la Garrotxa, incidint, per una banda, en els fenòmens sísmics i vulcanològics i, per l’altra, en els principals ecosistemes de la comarca.
L’objectiu de la primera part del recorregut és entendre quina és la naturalesa geològica de la terra, les causes dels terratrèmols i dels volcans i quines són les principals característiques del vulcanisme a casa nostra.
La segona part està dedicada a explicar, mitjançant uns diorames molt gràfics, com són els principals ecosistemes de la Garrotxa. A més de conèixer com són els boscos de ribera, les fagedes, les rouredes, els alzinars, les zones no boscoses i els medis urbans, es presenta la gran diversitat d'espècies animals i vegetals que els habiten.
L'exposició es complementa amb un muntatge audiovisual de 8 minuts de durada que ens parla de l'activitat sísmica i volcànica de la zona i en el decurs del qual el visitant pot viure la simulació d'un terratrèmol.
Les noves tecnologies també s'han aplicat al coneixement dels volcans. Una de les novetats que s'han incorporat al museu és un programa interactiu didàctic que descobreix, a través d'una pantalla tàctil, les principals característiques dels volcans: què és un volcà i de quines parts consta, quins tipus d'erupcions existeixen, etc.
A l’exterior, el magnífic jardí botànic de vegetació natural olotina que envolta l'edifici es pre-senta com un espai més del museu, ja que acull una vintena de varietats d'arbres i un centenar de plantes diferents, que constitueixen una de les comunitats vegetals més riques i sorprenents. En destaca especialment la roureda de roure pènol, declarada arbreda monumental per la Generalitat, on es poden veure exemplars centenaris de més de vint-i-cinc metres d'alçada. També disposa d'àrees d'esplai, cafeteria, prats naturals i una estació meteorològica.
Cultura
L 'arquitectura modernista és un dels elements de la ciutat que més captiva per la seva bellesa, que es veu complementada pels passejos arbrats. També trobem altres mostres d'estils arquitectònics, amb construccions com el Claustre del Carme o les esglésies del Tura i de Sant Esteve.
El Museu dels Sants, un centre cultural "en viu", on es presenta l'activitat industrial de producció d'imatges religioses a Olot, és la proposta museística més nova que ofereix la ciutat, i se suma a l'oferta ja existent del Museu Comarcal, el Museu dels Volcans i la Casa-Museu Can Trincheria.
L’església de Sant Esteve
És una construcció de gran volum que data del s.XVIII. El perfil de l’església i el seu campanar són elements molt emblemàtics de la ciutat d’Olot.
La façana actual és de l’any 1800 i hi destaquen les tres fornícules buides, que contenien imatges de pedra, de Sant Esteve, Sant Valentí i Santa Sabina, destruïdes el 1936. L’escalinata, que dota encara més de majestuositat l’església, es va construir el 1897.
A l’interior destaca el retaule barroc del Roser (una obra de gran qualitat), així com també l’escultura de l’altar major (feta per Josep Clarà), un Crist de Ramon Amadeu i el valuosíssim Crist abraçat a la creu del Greco que es troba en el Museu Parroquial (cal concertar la visita).
L’església del Tura
Al segle XVI el Santuari de la Mare de Déu del Tura (patrona de la ciutat) va quedar destruït pels terratrèmols i de la reconstrucció en resta, a la façana de migdia, una porta tapiada i una clau de volta encastada.
El 1936 l’església fou cremada, el campanar derruït i tan sols es conservà la talla romànica dels s. XI-XII, daurada i policromada, el Sant Joaquim i l’Ecce Homo de Ramon Amadeu, escultor i creador de figures de pessebre.
L’actual edifici de l’església del Tura correspon a la reedificació que va fer Francesc Mas, dins del barroc clàssic. L’interior el va transformar Joan Carles Panyó entre 1790 i 1814 i la façana, amb un campanar d’agulla retallat durant la guerra civil, es va acabar a l’any 1928.
En aquest temple es guarda la imatge la talla romànica de la Verge del Tura, que segons la llegenda va trobar un bouer de la Caritat en una bauma situada, en aquells moments, en un indret boscós.
L’eixample Malagrida
El passeig de Barcelona és un indret bellíssim, el qual permet meravellar-se amb la zona resi-dencial de l’eixample. Aquesta compta amb un conjunt de cases memorables, senyorials, modernistes i noucentistes, inserides dins un interessantíssim disseny urbanístic de ciutat jardí. Entre totes elles destaca la Torre Malagrida, actualment propietat de l’Ajuntament i convertida en alberg de joventut.
L’encarregat d’impulsar i finançar aquest idíl•lic eixample, a finals del segle passat, va ser en Manuel de Malagrida. Es tracta d’un projecte ambiciós que, a la manera de les ciutats jardí angleses, havia d’unir dos espais residencials estructurats a l’entorn de les places d’Espanya i d’Amèrica, de les quals sortien nombroses avingudes que duien noms americans i de les zones de l’Estat espanyol.
El pont de Colom, sobre el riu Fluvià, que simbolitza la unió d’Espanya i Amèrica sobre l’Atlàntic, va ser inaugurat pel rei Alfons XIII l’any 1927, però va ser destruït durant la Guerra Civil.
